Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 16,29-33
Els seus deixebles li diuen:
-Ara sí que parles clar i no amb imatges. Ara veiem que ho saps tot i que no necessites que ningú et faci preguntes. Per això creiem que has sortit de Déu.
Jesús els respongué:
-Ara creieu? Arriba l'hora, més ben dit, ja ha arribat, que us dispersareu cadascú pel seu costat, i em deixareu sol. Però jo no estic sol, perquè el Pare és amb mi. Us he dit tot això perquè en mi trobeu la pau. En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Los discípulos creen que ya lo han entendido todo; y tal vez creen que ya no necesitan escuchar. Puesto que piensan que Jesús ha abierto su corazón y les ha revelado la belleza de la vida con el Padre que también ellos pueden gozar, creen que ya la poseen. Es la superficialidad de quien piensa que se puede reducir la fe a una simple cuestión de fórmulas que hay que comprender. Pero Jesús no pierde la paciencia. Él, maestro bueno y paciente, continúa hablándoles para que crezcan en conocimiento y en amor. No los deja a merced de su propio orgullo y no quiere que sean esclavos de la presuntuosa actitud de creer que ya han llegado a su meta. En lugar de eso les hace ver su debilidad, la fragilidad de su vida que al cabo de poco les hará temer por ellos mismos y huir ante la amenaza de verse involucrados en la pasión de su maestro. Les dice: "¿Ahora creéis? Mirad que llega la hora (y ha llegado ya) en que os dispersaréis cada uno por vuestro lado y me dejaréis solo". Jesús les advierte de que se dispersarán porque no confían en el Maestro y sus enseñanzas. Es lo que ocurrirá en el momento del arresto en el Getsemaní. Todos le abandonan, incluso los amigos más íntimos. Solo el Padre permanece a su lado. De hecho, Jesús dice: "Pero no estoy solo, porque el Padre está conmigo". Este vínculo indisoluble con el padre es la verdadera paz para Jesús. Y quiere compartirla con los discípulos. La paz verdadera no nace de pensar que estamos libres de cualquier problema y límite, sino de ser conscientes de que el Señor viene a ayudarnos en cualquier situación. Y podemos confiar en su poder bueno que ha vencido la muerte.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
